La darrera barricada llibertària.
20/02/2008
Breve juego de preguntas test. Los resultados calificaran vuestras capacidades cognitivas en base a la teoria conductista de la acceptació del ser en el yo...bueno no.
A. Asesinos en serie
B.
22/01/2008
Artículo aparecido en La Voz de Galicia.
Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos,árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.
Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.
Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana.
Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.
Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.
Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz,trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalandonkey. Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.
Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno.
Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo.
La población catalana se define por una doble característica : el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes,hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.
Al seny le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora».
La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el caráctercatalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo».
Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny. Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco.
Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.
Ramón Chao, músico, escritor y periodista, Padre del cantante Manu Chao y Caballero de las Artes y las letras por el gobierno francés
17/01/2008
1ª PART
Sobreviure a Barcelona.... Algunes notes al respecte,
El sou mig a la ciutat és d'uns 1.900eur/mes. Però
sí d'aquesta estadística en treiem el barri de Sarrià i Sant Gervàsi la mitjana cau fins els 1.250eur/mes, encara seria decent.. Ara bé, aprofundim més. Hi sí hi afegim-li una franja d'edat? Unes persones més concretes, com per exemple, la que va dels 25 als 35 anys, la coneguda com a generació mileurista i que se sol situar, laboralment parlant, en les escletxes que el capital deixa per cobrir necessitats, de vegades realment importants, sota promeses o coaccions o simplement pel tarannà general de la societat, la rendició camuflada en negociació pactista de la que ja ni ens representen els sindicats.....sí és que ho han fet mai.
Doncs bé, no divaguem més i partim d'aquesta base per aplicar realitat als números macroeconòmics, i veiem que tal es viu en aquesta bonica, cosmopolita, heterogènea i dissenyada ciutat..
Usem un tipus mig per l'exercici,
Home/Dona, 29 anys, mileurista, subcontractat per obra i servei gestionat per una ETT...res de l'altre món...
Comencem buscant un piset....de lloguer naturalment, per comprar t'has d'hipotecar, si et deixen, i llavors ja pots dir que el pis és teu per sempre més que paguis 1,100eur/mes (xifra que no és a l'atzar)..i del banc, és clar, els propers 40 anys ,que ve a ser més temps que per sempre més..
Doncs de lloguer quin remei...
Que trobem??
Pis 25m2, minipis anomenat popularment. Quart sense ascensor, de fet millor, perque un ascensor tan vell com l'escala no seria molt de fiar..Continuem... finestres que donen a un patí interior, cuina - menjador o un menjador que té una cuina en una racó, una habitació correcta però sense llum i una "segona habitació" que no és més que un traster, no es pot ni mesurar. Gas sí, centralitzat també, però dins una bombona de butà... i això sí, a 20 metres de la platja, no la pots veure però t'asseguren que és allà, segur que sí, estem a la Barceloneta, tinguem fé...
Preu, 650eur al mes gastos inclosos, menys el butà és clar ..buf, pica un pel, però que hi farem o això o compartir pis amb un pelut...Arrisquem, quan demanen de fiança?...2 mesos ens diuen, bé acceptarem, no els tinc però veient el que demana tothom em sembla correcte...Ja està, per una entrada de 1.950eu llogo el mini pis...que bé, m'he gastat el sou mig de la ciutat en un sól dia i encara gràcies que no han demanat aval..
Haurem de fer números a veure com aconseguim la fiança i passar el mes...
to be continued....
16/01/2008
13/01/2008
Ruhal Ahmed va passar dos anys i mig a Guantánamo, juntament amb els seus amics Asif Iqbal i Shafiq Rasul, tots tres de nacionalitat britànica. Avui en dia, més de dos anys després de ser alliberats sense càrrecs, ningú els ha dit per què els van detenir ni tampoc per què van decidir posar-los en llibertat. La seva història va ser recollida per Michael Winterbottom a la pel·lícula “Camino a Guantánamo”.
Per oferir el seu testimoni directe, Ruhal Ahmed estarà a l'estat espanyol, des de l'11 fins al 20 de gener, passant per València, Madrid, Andalusia i Catalunya.
Diumenge 13 de gener:
El Grup de Barcelona organitza un acte al carrer per denunciar el que està succeint a Guantanamo i recollir signatures demanant el tancament del centre de detenció. Una performance il·lustrarà a les 13:00 hores el que està succeint i les denuncies d'Amnistia Internacional.
Dilluns 14 de gener:
El Grup de Tarragona organitza una xerrada i una roda d'entrevistes del Ruhal Ahmed amb mitjans de comunicació catalans per tal de donar a conèixer el seu cas.
Dimarts 15 de gener:
El Grup de Cerdanyola i Sant Cugat, amb la col·laboració de la Fundació Autònoma Solidària, organitza un acte amb Ruhal Ahmed a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.
Amnistia Internacional Catalunya (AIC) també oferirà una xerrada a la ciutat de Barcelona amb Ruhal Ahmed a les 20:00 hores al Centre Cívic Convent Sant Agustí.
Kalamars Rojos janio Así, así....resisténcia!!!! un honor
De la guerra climática zack hardy happy new year
Suscriure Feed a:
Contactar amb l'autor |
Arxiu
| Vols crear un Blog aquí?
Lloc desenvolupat, dissenyat i gestionat 100% amb Software lliure: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
