20/05/2008
Quedo pendent de veure't en la nit de terra cremada. Resto sol en manca d'abraçada acollidora i mentre miro no veig qui és que m'acompanya. No hi ha res, no hi ets i tampoc ningú a la vora em "premta" la mostra de qui sol continua perquè cec es troba.
Crec que és molt important aprendre a estar sol. Tot i que sigui difícil o faci mal.
Fins i tot, potser quan ja has arribat a aquest punt, és més fàcil trobar a la persona adequada per compartir, ja que no t'ofusquen sentiments negatius en estar en contacte exclussivament amb un mateix. Acepta't i t'aceptaran... Estima i t'estimaran...
Petons. Cuida't.
Molt xulo el teu espai.
Et passo el link del meu blog personal, per si vols treure-hi el cap. Sinó, sempre ens queda el fotolog de miarroba.
(http://nuevaislaperdida.blogspot.com)
Alicia. (acanelma)
Quan em retrobis en una abraçada, brot de la teva solitud,no et caldrà mirar amb ulls necesitats de parpelles obertes, ho faràs amb els ulls de la calidesa, que en l´ausencía d´espai el contacte ens desa.
Perdona la meva llibertat d´us del teu escrit per respondre´t.
Suscriure Feed a:
Arxiu
| Vols crear un Blog aquí?
Lloc desenvolupat, dissenyat i gestionat 100% amb Software lliure: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
