12/05/2008
Resto esperant que arribi el moment en que de ben segur esperar serà l'anel del qui esporret es mira que i qui li va virlar el temps.
Aconseguir el propòsits, morir abans de temps, ser pitjor del que un es pensava, més ximple que el que mai ha esperat..
Per això, és ara, que trenco en clau de suau rancúnia, en oblit de melangía, en proposta de normalitat establida. Trenco per seguir tocant el ferro fred de les cadenes, per estar en el supòsit de fet de la terra-vida.. Trenco, finalment, per qui millor veu en vida somnis que eren realitats abans del dia a dia...
wwwwwwwoooooooooooaaaaaaaaaaa !!!!!
Ets un idealista... però sense els somnis no som res. Jo també ho sóc. Encara que la terra-vida sigui de vegades difícil també ens dona la possibilitat de somniar i volar no?
Quanta raó tens...per en particular et diria que els anys donen capacitat de relativitzar i per tant de ser més capaç de portar coses a terme..si tens voluntat és clar.
Amb la excepció de si un s'enamora, llavors, tot allò après serveix de ben poc..jejejej
cuida't molt freewriter farem birreta aviat..
salut
Suscriure Feed a:
Arxiu
| Vols crear un Blog aquí?
Lloc desenvolupat, dissenyat i gestionat 100% amb Software lliure: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
