16/06/2008
Des que cerco on trobar-te, quan més camino menys em moc...
En negra-nit sento l'essència del que va fugir amb la pressa de no mirar enrrera.
I amb la llum , sols el vent que frega, fan creure que tot no era mentida...mentida, si més no, el que no és melangia quan les tardes de l'absència ja no són el que són...
I amb el temps i sense saber quina és la vida de la que vaig sortir un cop a la llunyania, em trobo ara, encara, que el que no guanyo de camí em fa viure la mala vida...
I és que del moure en vaig fer resposta, quan virtut de la paciència no era el que jo pensava que donava....el que ara ja no vull...
14/06/2008
De sobte, gent en silenci sostingut deriva en gestos d'incertesa. En un mateix sentit, diferents destints, diferents rauxes o ninguna. En un mateix lloc on convergeixen sentiments res sorgeix més enllà d'alguna mirada clandestina.
I les pors de la vida, a l'altre , al contacte, a compartir i a divergir, són lligades des de la consciència, del control que en grup opta pel no ser.
De la ment que incapacitada, resolt en el no moviment la seva ignorància. De la ment que quan es mou ensopega però s'aixeca. Dues respostes de les que incorrecta és la bona, la que passa sense poder ser recuperada.
I en el brou que vetlla la vida, ens trobem tots en la mesura d'Allò establert. En la mida que l'entorn autoritza.
Consells sense pregunta fan de breçol. Fer per creure, fer per fer i el fer en el que encara pot tenir cabuda el decidir no fer. El no fer de qui ho arrisca tot en un únic lloc i en un sòl dia.
07/06/2008
En mig de tot, del no res, la mirada perduda. Camino portat pel cap, fora d'on sóc, lluny d'on em trobaria. Esmorteït, pel dur de les cames, mentre retronen al pas gelades d'angoixa.
La traïdoria de la sorpresa es va creuar sense patir venjança, sense poder dir-li a la cara que la justícia del seu moment és el tot que necessitava..
Però res...
Aquí acaba, plega mon cap de sentir la pena perquè de riures del passat ja hi ha gent que no espera.
I ara comença el plany de la cort amb la seva màscara de guerra, la social, la d'esquena..
Trencat per dins, enganxat al buit del qui ja no hi és, mentalment alienat pel que queda...passejo per la vida mentre la teva mort em subjecta...
31/05/2008
En mot me diuen Estrany, raret si m'aprecien, en dins diferent me veuen encara que atrets s'acosten.
I jo els miro, hi parlo, els escolto i m'interesso i vorejo les aigües dels rius. Rius que es creuen, que s'envaeixen.Rius farcits de peixets que amb la corrent es mouen i d'algun que del sentit en fa valor i del valor lluita però que, al marge, el seu món finalitza.
I si sóc allà penso, en tot el que penso quan no em tanco endins.
Quedo fora de son aparador en ment, però tocant la seva soledat amb la pell. I, no entenc, que fa que intentant jugar al seu joc ,els seus ulls encara me vegin tan llunyà.
Potser de la simplicitat n'han fet virtut i mon criteri mancat de raó està, però on jo sento companyonia, que és com l'engany, ells veuen no-relacions i oblit amb el pas...
Serà segurament que, on me ric de l'estupidesa me perdo un instint assenyat..
20/05/2008
Quedo pendent de veure't en la nit de terra cremada. Resto sol en manca d'abraçada acollidora i mentre miro no veig qui és que m'acompanya. No hi ha res, no hi ets i tampoc ningú a la vora em "premta" la mostra de qui sol continua perquè cec es troba.
No es furt quan es regala titi M´agrada... Espero que quan tot aixo surti d´aki [...]
Dos racons encontrats Xina Completament d´acord, la resistència intel.lectual com a mínim... [...]
Dos racons encontrats titi Et felicito eh!! Saps, t´/hi podries dedicar de [...]
SOL MONICA Quan em retrobis en una abraçada, brot de [...]
Una Dona Molt Bonica MONICA I em quedaré amb un perpetuo somriure, quan [...]
Suscriure Feed a:
Arxiu
| Vols crear un Blog aquí?
Lloc desenvolupat, dissenyat i gestionat 100% amb Software lliure: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
