28/08/2008
De nit quan la culpa del furt rau en l'altre,
records d'allò perdut castiguen el cap en menyspreu d'errors comesos.
En el neguit de la foscor es priva a la vista el que no es va fer quan l'estada ho requeria. I, des de la melangia del dolor, ressona l'odi en ment del que més que furt és oblit del que tot plegat era.
I es que amb els dies els peus de fang es trenquen al pas de la raonada.Perquè ara, quan bellugo, recullo trosets de beneites formes de mira, quan de tan pensar no fore furt si no escapada...
Escapada del qui atrapa amb el sentiment, lliga curt en la l'atansada, i no cau en que de nit res es pren si no es regala...
dedicat a la Marta...que ja sap qui és però encara no a on pot arribar...
21/07/2008
Dos racons encontrats en els que es guarden la riquesa i la justícia i al mig, al bell mig, l'estupidesa del que té en comparança més del qui no necessita.
Mentre, hom en peu venera ídols de palla, rectes línies de marcat estil ensopeguen amb qui rebutja la seva veritat com a resposta.I de front, sense baixar la cara, reculen només en semblança, les trones dels emperadors per caure amb el pes de la massa, sobre qui aguanta, el que sosté, el pensament de la línia corbada...
sí no pot ser una altra com a mínim resistència intel·lectual...
20/07/2008
Ara que em tanco en silenci,
dins la meva llibertat i en la teva companyia,
sé que no manquen paraules en la oïda sorda del qui sent allò reeixit en més d'un dia..
Pas i oblit de recolzament foràni, donen avui feréstec sentiment d'individualitat compartida.
I per contra d'allò viscut,
covo d'en-juta angoixa la por de conèixer el que he vist i saber el moment en que no vindràs,
quan del silenci en faci crida....
16/06/2008
Des que cerco on trobar-te, quan més camino menys em moc...
En negra-nit sento l'essència del que va fugir amb la pressa de no mirar enrrera.
I amb la llum , sols el vent que frega, fan creure que tot no era mentida...mentida, si més no, el que no és melangia quan les tardes de l'absència ja no són el que són...
I amb el temps i sense saber quina és la vida de la que vaig sortir un cop a la llunyania, em trobo ara, encara, que el que no guanyo de camí em fa viure la mala vida...
I és que del moure en vaig fer resposta, quan virtut de la paciència no era el que jo pensava que donava....el que ara ja no vull...
14/06/2008
De sobte, gent en silenci sostingut deriva en gestos d'incertesa. En un mateix sentit, diferents destints, diferents rauxes o ninguna. En un mateix lloc on convergeixen sentiments res sorgeix més enllà d'alguna mirada clandestina.
I les pors de la vida, a l'altre , al contacte, a compartir i a divergir, són lligades des de la consciència, del control que en grup opta pel no ser.
De la ment que incapacitada, resolt en el no moviment la seva ignorància. De la ment que quan es mou ensopega però s'aixeca. Dues respostes de les que incorrecta és la bona, la que passa sense poder ser recuperada.
I en el brou que vetlla la vida, ens trobem tots en la mesura d'Allò establert. En la mida que l'entorn autoritza.
Consells sense pregunta fan de breçol. Fer per creure, fer per fer i el fer en el que encara pot tenir cabuda el decidir no fer. El no fer de qui ho arrisca tot en un únic lloc i en un sòl dia.
07/06/2008
En mig de tot, del no res, la mirada perduda. Camino portat pel cap, fora d'on sóc, lluny d'on em trobaria. Esmorteït, pel dur de les cames, mentre retronen al pas gelades d'angoixa.
La traïdoria de la sorpresa es va creuar sense patir venjança, sense poder dir-li a la cara que la justícia del seu moment és el tot que necessitava..
Però res...
Aquí acaba, plega mon cap de sentir la pena perquè de riures del passat ja hi ha gent que no espera.
I ara comença el plany de la cort amb la seva màscara de guerra, la social, la d'esquena..
Trencat per dins, enganxat al buit del qui ja no hi és, mentalment alienat pel que queda...passejo per la vida mentre la teva mort em subjecta...
31/05/2008
En mot me diuen Estrany, raret si m'aprecien, en dins diferent me veuen encara que atrets s'acosten.
I jo els miro, hi parlo, els escolto i m'interesso i vorejo les aigües dels rius. Rius que es creuen, que s'envaeixen.Rius farcits de peixets que amb la corrent es mouen i d'algun que del sentit en fa valor i del valor lluita però que, al marge, el seu món finalitza.
I si sóc allà penso, en tot el que penso quan no em tanco endins.
Quedo fora de son aparador en ment, però tocant la seva soledat amb la pell. I, no entenc, que fa que intentant jugar al seu joc ,els seus ulls encara me vegin tan llunyà.
Potser de la simplicitat n'han fet virtut i mon criteri mancat de raó està, però on jo sento companyonia, que és com l'engany, ells veuen no-relacions i oblit amb el pas...
Serà segurament que, on me ric de l'estupidesa me perdo un instint assenyat..
20/05/2008
Quedo pendent de veure't en la nit de terra cremada. Resto sol en manca d'abraçada acollidora i mentre miro no veig qui és que m'acompanya. No hi ha res, no hi ets i tampoc ningú a la vora em "premta" la mostra de qui sol continua perquè cec es troba.
18/05/2008
En fereixo tres, en deixo dos i em roba una..Trist camí on no hi han ni presoners ni ferits.
Fredes nits de companyia anònima, de llençol rebregat i distància en la inconsciència.
Res arriba a dir qui ets i on vas, res il.lumina el cau que et cova...i amb el temps quedo lluny de tu en el que volia, quedo lluny de tu en el que pensava, però resto al teu costat en el que sentia.
I malgrat tot, des de la foscor del racó en que et coneixia, quedo en ple raonament del qui sóc per haver sabut no perdre la vida.
12/05/2008
Resto esperant que arribi el moment en que de ben segur esperar serà l'anhel del qui esporret es mira que li va virlar el temps.
Aconseguir el propòsits, morir abans de temps...
Per això, és ara, que trenco en clau de suau rancúnia, en oblit de melangia, en proposta de normalitat establida.
Trenco per seguir tocant el ferro fred de les cadenes, per estar en el supòsit de fet de la terra-vida.. Trenco, finalment, per qui millor veu en vida somnis que eren realitats abans del dia a dia...
Suscriure Feed a:
Arxiu
| Vols crear un Blog aquí?
Lloc desenvolupat, dissenyat i gestionat 100% amb Software lliure: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
