21/07/2008
Dos racons encontrats en els que es guarden la riquesa i la justicia i al mig, al bell mig, l'estupidesa del que té en comparança més del qui no necessita.
Hom en peu venera idols de palla, rectes línies de marcat estil ensopeguen amb qui rebutja la seva veritat com a resposta.
I de front, sense baixar la cara, reculen només en semblança, les trones dels emperadors per caure amb el pes de la massa, sobre qui aguanta, el que sosté, el pensament de la línia corvada...
sí no pot ser una altra com a mínim resistència intelectual...
20/07/2008
Ara que em tanco en silenci,
dins la meva llibertat i en la teva companyia,
sé que no manquen paraules en la oida sorda del qui sent allò reixit en més d'un dia..
Pas i oblit de recolçament foràni, donen avui ferèstec sentiment d'individualitat compartida.
I per contra d'allò viscut,03/07/2008
lA rOndalLa deLS raReTs....la tornada dels tontets
Ni amb la frisada del matí,
ni sota el mant que et cobreix en la foscor...
Ets el que veuen en tu encara que no poden copsar que al inrevès, els observes,
des d'un lloc en que ells no poden arribar.
El lloc que transgredeixen per la seva natura,
la que ocupa sense trucar...ja que malgrat no hi arriben,
el foll del més coix és massa llarg.
I quan els veus i penses, si és que donen mínim joc per pensar,
interpreten en el gest la proposta,
creuen que aquest els allibera per opinar...
I de la teva llibertat el que ententen,
és que el límits són per ells marcats.
I encara que amb el sentit invers el responguis,
diràn que de tots només hi ha un rar...
RONDALLA POPULAR, TROBADA A LA DEIXALLERIA MÉS PROPERA DE CASA TEVA....
dedicat a tots vosaltres rarets...
16/06/2008
Des que cerco on trobar-te, quan més camino menys em moc...
En negranit sento l'essència del que va fugir amb la pressa de no mirar enrrera. I amb la llum , sols el vent que frega i el terra humit de tardor, fan creure que tot no era mentida...mentida, si més no, el que no és melangía quan les tardes de l'absència ja no són el que són...
I amb el temps i sense saber quina és la vida de la que vaig sortir un cop a la llunyania, em trobo ara, encara, que el que no guanyo de camí em fa guanyar experiència..
I és que del moure en vaig fer resposta, quan virtut de la paciència no era el que jo pensava que donava, el que ara ja no vull...
14/06/2008
De sobte, gent en silenci sostingut deriva en gestos d'incertesa. En un mateix sentit, diferents destints, diferents rauxes o ninguna. En un mateix lloc on convergèixen sentiments res sorgeix més enllà d'alguna mirada clandestina.
I les pors de la vida, a l'altre , al contacte, a compartir i a divergir, són lligades des de la consciència, del control que en grup opta pel no ser.
De la ment que incapacitada, resolt en el no moviment la seva ignorància. De la ment que quan es mou ensopega però s'aixeca. Dues respostes de les que l'incorrecta és la bona, la que passa sense poder ser recuperada.
I en el brou que vetlla la vida, ens trobem tots en la mesura d'alló establert. En la mida que l'entorn autoriza.
Consells sense pregunta fan de breçol. Fer per creure, fer per fer i el fer en el que encara pot tenir cabuda el decidir no fer. El no fer de qui ho arrisca tot en un únic lloc i en un sól dia.
SOL MONICA Quan em retrobis en una abraçada, brot de [...]
Una Dona Molt Bonica MONICA I em quedaré amb un perpetuo somriure, quan [...]
No facis tard looking for freedom ei elisabeth, un cop més les teves apreciacions [...]
No facis tard Xina C´est le silence qui parle tous les jours... [...]
lA rOndalLa deLS raReTs....la tornada dels tontets MAGALI Molt tendre però encara més irònic. M'ha agradat molt, [...]
Suscriure Feed a:
Arxiu
| Vols crear un Blog aquí?
Lloc desenvolupat, dissenyat i gestionat 100% amb Software lliure: GNU/linux, GIMP, PHP, MYSQL, APACHE, ...
